COM FOU REBUDA A LA VALL D’HOSTOLES LA PROMULGACIÓ DE LA SENTÈNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE (21/5/1486)

Aquest treball, fou preparat per esser llegit en la festa del "Síndic Remença" que es cel·lebra cada any en el castell d’Hostoles. Degut a la importància del seu contingut serà ampliat en el futur. La fotografia adjunta recull la Vall d’Hostoles corresponent a la parròquia de Sant Feliu de Pallerols i el castell predit està situat al cim del turó del mig, dels tres situats al fons de la fotografia.

El dia 21 de maig de 1486, el rei Ferran el Catòlic va prorrogar en el monestir de Guadalupe (Extremadura), la famosa Sentència Arbitral que, posant fi a les guerres remences que tingueren lloc en el període 1472-1486, pacificant el camp català i les qüestions que hi havia entre senyors i pagesos des del segle XIè , abolint els mals usos de la intesta (sense testament) , exorquia (sense hereu), cogucia, ferma d'espoli i remença personal, el Rei va anular també el "dret de maltractar", establert per les Corts de Cervera de l’any 1202, així com ignominiós "dret de primera nit", que permetia al senyor ..."la primera nit que el pagès prengui muller, pugui el senyor dormir amb ella en senyal de senyoria..." i altres drets feudals menors.

La Vall d’Hostoles havia contribuït durant la primera guerra remença (1462-1472) a la victòria del rei Joan II contra els senyors feudals del Principat de Catalunya, dirigint Francesc de Verntallat la host remença, que tenia el quarter general en aquest castell d’Hostoles. Amb la reial Sentència de Guadalupe la qüestió agrària de Catalunya entrava en una nova època, però l’any 1486, després de ser dictada la Sentència, el problema agrari encara estava lluny de ser resolt.

Per altra banda, la Vall d’Hostoles, estava en possessió de privilegis especials, concedits pel rei Joan II a Palamós el dia 5 de novembre de 1471, és a dir, quasi al final de la primera guerra, a precs de Verntallat í a petició del batlle, cònsols i consellers de la Vall.

La situació, pel juliol de 1486, era, com hem dit, molt incerta: feia pocs dies que la Sentència era dictada i, davant aquesta problemàtica, els habitants decidiren que valia la pena donar plena vigència als dits privilegis, decidint que el lloc adequat per a fer-ho era el Castell d’Hostoles.
 

Per això, el dissabte dia 8 de juliol de 1486, els venerables Llorenç Boxeda , teixidor de la vila, Martirià Fàbrega, de la parròquia de Sant Feliu, i Marc Bosch, de la parròquia de les Encies, cònsols de la Vall en aquell any, en presència de Tomàs Joan Coloma, veguer de Girona i subveguer de Besalú, amb la presència de Miquel Ombert, notari públic de la Vall d’Hostoles i els testimonis abans esmentats, presentaren al senyor Vicari el pergamí que contenia els privilegis concedits pel rei Joan II.
 

El reial document diu : " que, Nos Joan rei d'Aragó, Navarra, Sicília, Valencia, Mallorca, Sardenya, Còrsega, Comte de Barcelona (i altres títols) , concedeix baix petició dels nostres fidels i dilectes batlle, jurats i prohoms de la Vall d’Hostoles els següents capítols (que ara resumim).

• El rei accedeix a donar jurisdicció civil Í criminal al batlle de la Vall i que cap
  altre oficial pugui intervenir en la jurisdicció de dita Vall.
   
• També concedeix que, a fi d’evitar les despeses de fer venir el Batlle General o
  el seu lloctinent per la presa de possessió del batlle de la Vall, aquell pugui ésser
  substituït per el batlle del trienni anterior.
   
• El rei es compromet que el Castell d’Hostoles sia sempre castell reial í no pugui
  ésser donat a cap senyor i que no hi pugui haver altres fortaleses a la Vall que
  perjudiquin dit castell.
   
• El rei enfranqueix als habitants de la Vall de tota servitud personal, de la
  obligació de fer homenatge al senyor, ni pagar cap redempció.
   
• Els eximeix de pagar deutes atrassats, encara que siguin censals, tant de la
  Universitat com dels singulars de la Vall.
   
• El Rei posa sota la seva protecció i guiatge a tota persona que, en tots els
  dissabtes de tot l’any, vingui a la vila de Sant Feliu de Peyarols i que el dia de
  Santa Llúcia, que es fira en dita Vall, seran protegits les persones i bens.
   
• Que alguns habitants de la Vall que han estat rebels durant les revoltes es facin
  càrrec de despeses que senyalaran els consols de la Vall.
   
• Per què la Vall es pugui millor poblar i reedificar els masos que son deshabitats,
  cremats i perduts, el Rei fa solvent a tota persona que vulgui venir a poblar , de
  tots els deutes que ell tingui, durant els primers 15 anys que habitarà a la Vall.
   
• El rei enfranqueix de barra, lleuda, pontatge i passatge als habitants de la Vall.
   
• El rei faculta als consols de la Vall perquè puguin elegir jutge ordinari al Batlle
  de la Vall, sempre que sigui notari o persona suficient.

Finalment el Rei, reconeixent els grans serveis prestats pels habitants de la Vall , concedeix, lloa i aprova els anteriors capítols, juntament amb el seu fill Ferran, rei de Sicília, príncep de Castella i Lleó , fill primogènit seu i mana al seu capità general i governador del Principat, veguers i altres oficials reials que facin complir els privilegis concedits, baix pena de 2000 florins d’or d'Aragó.
Acte fet a Palamós el dia 5 de novembre de l’any de la Nativitat del Senyor de 1471". Aquest document és acompanyat d’un altre, que també resumim:

"Nos Ferran, a Deu gràcies príncep de Castella i Lleó, rei de Sicília, primogènit i governador general del Principat de Catalunya,príncep de Girona, duc de Montblanc i Senyor de Balaguer: vista la carta reial expedida pel senyor rei Joan, pare nostre, concedint amb intervenció del dilecte i fidel del Rei i nostre Francesc de Verntallat i conformes amb el seu contingut lloem, aprovem, ratifiquem i confirmem els seus continguts. Dat a la ciutat de Barcelona a vint-i-tres del mes d’octubre de l’any del Senyor de 1474."

Una vegada llegits, davant del veguer, aquests dos documents, els venerables cònsols de la Vall, van requerir al predit senyor veguer, que els privilegis en dita carta reial continguts fossin defensats contra qualsevulla persona que vinguessin contra ells. De tot això n’aixecà acta el Notari junt amb els testimonis Llorenç Spígol, Marc Staudat i Jaume Valls de la vila de Sant Feliu, i altre copiosa multitud aquí reunida.
 

Aquest document fou registrat en el llibre de Privilegis de la Universitat de la Vall d’Hostoles, conservat en l'Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Pallerols.
Fins aquí la reivindicació de privilegis, feta dins el Castell d’Hostoles el dia 8 de juliol de 1481.Ara, amb la perspectiva dels segles passats, podem observar que aquestes concessions reials foren importantíssimes i duradores per la Vall d’Hostoles conservant gran part dels seus capítols plena vigència fins la promulgació per Felip V del decret de Nova Planta de 1716, que derogà els furs i les constitucions pròpies del govern de Catalunya.
 

La importància històrica d’aquestes concessions reials ve avalada per les posteriors ratificacions que feren durant el segle XVI l’emperador Carles I i el rei Felip II, que a continuació resumim:
 

"Nos Carles emperador i la seva mare Joana reis de Castella, Aragó, comtes de Barcelona ( segueixen altres títols) lloem, aprobem i de nou concedim al batlle, jurats i prohoms de la Vall d’Hostoles i singulars de la mateixa els privilegis concedits pel rei Joan i ratificats pel seu fill Ferran, recomanem al nostre primogènit Felip, Príncep d'Astúries i Girona, facin complir lo disposat en dites concessions. Dat a la ciutat de Barcelona el dia 9 de maig de 1535".
 

El rei Felip II de Castella i I de Catalunya-Aragó , feu nova concessió i ratificació en les Corts reunides al Castell de Montsó. Endemés de la nova concessió i ratificació, fa una clara recomanació al seu fill Felip, primogènit seu i Príncep d'Astúries i Girona, la necessitat de preservar les concessions dades pels seus avantpassats a la Vall d’Hostoles. Dat al castell de Montsó al dia 2 de novembre de 1585".
A ningú s’escaparà la importància d’aquests documents reials conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona, (Cancelleria Reial Registre 4311), un període interessantíssim de la Història de Catalunya i ens recorda l'esforçada activitat dels homes i dones de la Vall d’Hostoles en la lluita contra el feudalisme, com podem constatar en la nombrosíssima documentació que ens han deixat.
Descriure els quatre documents reials hauria requerit un treball molt extens, que era incompatible amb la limitació de temps que ha imposat l’acte que ara hem celebrat.