JOSÉ PELLA FORGAS Historia del Ampurdán 1883, Cap. XXXl	Los efectos de la Sentencia Arbitral luego se evidenciaron. Todavía hoy adivinaría el viajero que recorriese nuestras comarcas que algún cambio profundo en la propiedad rural, alguna como nueva vida debió sentir la familia rústica, durante los primeros tiempos del siglo XVl. Sin saber de la guerra social de los "pagesos" dichosamente terminada con la Sentencia de Guadalupe, ni conocer la historia, entendería que entonces las casas de campo hubieron de reedíficarse, porque 10 publican las piedras de las fachadas, las ventanas adomadas con esculturas, las inscripciones catalanas, los grandes portales redondos y otras obras cuya fisonomía es del siglo de Carlos V. Si la familia labriega se permitía adornar el ''mas'' de caprichosas labores de piedra, compréndese que debió considerarlo como suyo. Los ''pagesos'', rústicos, remensas y hombres propios. pag. 700.
EDUARDO DE HINOJOSA El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña. 1905 . pag. 317	Esta sentencia (la de Guadalupe) puso feliz término al antagonismo de clases que tan funestos resultados había producido, restableció sobre sólidas bases la paz y armonía entre señores y payeses e inauguró una era de prosperidad para la agricultura catalana. Por virtud de ella, se encontraron ya en el último tercio del siglo XV , los labradores catalanes en posesión de la libertad personal, que en España mismo, no habían de lograr los aragoneses, hasta principio del siglo XVlll, y grandes masas de la población rural de otros Estados de Europa hasta la segunda del siglo XVlll o principios del XlX.
FRANCESC MONSALVATJE Els remences - 1908	Tals foren, en resum, les principals disposicions de la laude arbitral (es refereix l'autor a la Sentència de Guadalupe) pronunciada per En Ferran el Catòlic, demostrant amb elles un profund coneixement de les qüestions en debat i un gran esperit de justícia, d'equitat i de previsió. Des d'aleshores els pagesos de remença ja no serien esclaus, com els anomenaven N' Ausias March i En Boades. Des d'aleshores formarien part, al costat dels ciutadans lliures, de la Nació Catalana tan rica i esplendorosa, i podrien cantar, després de tan llargues lluites i d'un calvari penosíssim, l’hosana de llur redempció i de llur llibertat
PELAYO NEGRE i PASTELL	No ha de confundirse esta jurisdicción de orden civil a que nos hemos referido -l'autor es refereix a la jurisdicció derivada del domini de la terra- que al fin y al cabo era el ejercicio de un derecho, con el terrible abuso de derecho, negación de toda justicia y toda ley que se conoció con el nombre de "jus maletractandi". Consistia en la facultad del señor para encarcelar arbitrariamente a los hombres propios asentados en sus tierras, tenerlos sujetos con cadenas y quitarles todos sus bienes.
ANTONl ROVIRA i VlRGlLl Història de Catalunya, Vol. 11 pag. 332 – 1934	Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona. 1921.En les comarques de la Catalunya Vella, on els remences abundaven, el malcontentament creixia i encara que la intenció principal dels reis en atiar-lo, era de combatre la classe feudal de l'actitud poc dòcil enfront de la reialesa, no per això la causa dels remences i en general de la pagesia deixava d'ésser una causa justa en la seva part essencial. El moviment de la classe pagesa va ser un veritable moviment social...
ANTONl ROVlRA í VlRGlLl Història de Catalunya, Vol. Vll pag. 335 any 1934.	La redempció dels remences és un dels fets més transcendentals de la Història de Catalunya, un dels que més han inf1uït en la seva prosperitat posterior. Catalunya va ser l'únic país de la Península que tingué una classe rural amb arrelament a la gleva, una pagesia rica, lliure i culta.
A. GlMÉNEZ SOLER La edad media en la Corona de Aragón, pág. 303.	I el nervi de les nacions, allò que els dóna vigor i fortalesa és llur classe rural, única sedentària, única fixa en el terrer, i per consegüent la que marca el rumb de les altres classes. Com que les ciutats vivien del camp, Barcelona de posició extraordinàriament bona amb relació a totes les comunicacions naturals del Príncipat, i a la costa, gaudí de tots aquests avantatges, ultra l'impuls que rebia de la seva classe rural... A Aragó i València la continuació del vassallatge amb caràcters més greus i l'expulsió dels moriscs produïren un efecte contrari al del triomf dels remences a Catalunya.
JAUME VlCENS VlVES Historia de los remensas - 1944. Edició 1978 pag. 111.	En este sentido, (el de las recompensas) es propiamente infundado escribir que Verntallat aceptaría gustoso convertirse en un señor feudal de los más poderosos ¿No estuvo Verntallat en la brecha hasta la solución del problema remensa?
JAUME VlCENS VlVES Historia de los Remensas - 1944. Ed. 1978, pag. 127.	Las Cortes de Cataluña (1491) habían impuesto al monarca una solución al pleito agrario en absoluto de acuerdo con las miras unilaterales de los señores. Una vez más habíase mostrado como instrumento adecuado de la opresión legal de los campesinos del Principado. Sin la sublevación remensa que ello iba a engendrar (Pere Joan Sala) i la subsiguiente política del Rey Católico, la Constitución de 1481 habría quedado en la Historía como la base jurídica de la servidumbre moderna de los payeses catalanes.
JOAQUlM CAMPS í ARBOlX La reivindicació social dels remences, pag. 51. 1960. Ed. Rafall	"La primerenca solució del problema del camp català no té altra explicació lògica, que l'existència en la nostra classe pagesa d'una consciència col·lectiva més aguda i més dinàmica, creadora l'inconformisme.
FERRAN SOLDEVlLA Història de Catalunya, Ed. 1 963 pag. 808.	En la lluita de tendències democràtiques i urbanes que l feia segles, pugnaven amb èxit per sobreposar-se al fons aristocràtic i feudal de la primitiva Catalunya, l'alliberament dels pagesos de remença és una de les darreres però de les més importants conquestes... Catalunya era, així, el primer país d'Europa, on el règim feudal havia imperat plenament, que trencava els lligams d'ignomínia en què es debatia una part de les seves classes rurals.
PlERRE VlLAR Catalunya dins l'Espanya moderna. Vol. 11, pag. 66 - 1964.	El triomf per compromís de la revolució agrària catalana del segle XV , a prduit d'una massa important de pagesos benestants, no tots els pagesos, ha constituït una forta pagesia, una de les més sòlides d'Europa, quasi propietària, bé que pagui encara drets feudals i respecti les tormes de tradició feudal.
PlERRE VlLAR Catalunya dins de l'Espanya modema. V ol. 11 pag. 211 - 1964.	Què hi guanya el pagès? , es pregunta Pierre Vilar. La llibertat d'antuvi. L 'abolició de la remença, dels mals usos i del dret de prendre i maltractar. Aquesta és la veritable garantia. El pagès no esdevé per això propietari: el dret senyorial i emfitèutic romandrà viu a Catalunya fins als nostres dies. Però el dret a l'estabilitat sobre l'explotació no és pagat amb la llibertat. 1 els drets senyorials no seran feixucs si la unitat de cultiu s'amplia. No és el cas de tots, però si els d'una capa bastant important de pagesos... La lluita entorn de la terra està acabada per molts segles... Deu anys després de la Sentència de Guadalupe, un nou equilibri regna sens cap mena de dubte...
ESTEBAN PRUENCA El dominio territorial del Monasterio de Amer. Vol. 11, pag. 519 - 1966	La Sentencia Arbitral de Guadalupe fue dictada por el rey Fernando el Católico y representó un paso decisivo hacia la emancipación de las gentes del campo. Sin la prudencia y la firmeza de este gran monarca, el resultado de la guerra social en Cataluña habría sido, como en Alemania unos decenios más tarde, el fracaso a las justas aspiraciones de libertad.
MlGUEL GOLOBARDES Els remences - 1973	Aquests pagesos (remences) que continuaven cultivant els masos com els seus avantpassats des de temps immemorial, que se sentien aclaparats per un nombre que ells consideraven excessiu de serveis i obligacions, que no podien obtenir la redempció de les seves persones per la seva sola iniciativa, que se sabien ells mateixos i els seus fills lligats per sempre pels vincles d'una dependència forçosa al senyor de la terra, trobaven en els fons de llurs consciències raons justificadíssimes per a enfrontar-se als seus senyors i reclamar-los l'absoluta incondicionalitat dels seus drets sobre el mas, sense traves que limitessin la lliure disposició del domini útil sobre el mateix i la dels seus béns i persones.
P1ERRE BONNASS1E Catalunya, mil anys enrera 11 - pag. 266. 1 981.	De fet, l'obligació per al tenidor del mas de rescatar-se i de rescatar la seva tinença es desprèn directament de les clàusules penals dels contractes d'arrendament. És cert que el caràcter arbitrari de la fixació per part del senyor de la quantitat del rescat farà de la remença un abús intolerable per als pagesos.
JOSEP Mª SALRACH Història dels Països Catalans - 1981	Però el procediment més generalitzat, emprat pels senyors en llur lluita contra el deteriorament del propi nivell de vida (l'autor està parlant del segle XlV), fou en el terreny jurídic,agreujar la condició de la pagesia; així es va fer més estreta la vinculació del pagès a la terra, i en l'econòmic, augmentar els censos, usos i gravàmens a què estaven sotmesos els pagesos supervivents, així com arrabassar-los els ''masos rònecs'' posats en conreu... A fi d'aconseguir tot això, els senyors usaren i abusaren dels sis mals usos i del dret de maltractar.
MERCÈ A VENTlN Dificultats materials i revolució al camp entre 1350 i 1500, Història de Catalunya - Salvat 1982.	Per primera vegada a Europa, uns serfs de la gleva (els remences), després d'aferrissades lluites aconseguiren col·lectivament l'estatut d'homes lliures; els pagesos aragonesos que tenien la mateixa condició, no el van aconseguir fins a la primeria del segle XVll1 i un gran nombre de pagesos d'Europa, dins a la segona meitat del segle XVlll i la primeria del XlX.
JOSEP Mª PONS i GURl Senyors i pagesos. Vol. 111 pag. 127. Història de Catalunya, Ed. Salvat 1982.	La inf1uència de les jurisdiccions baronials pesava més sobre la gent del camp que no sobre la de les viles, ja que aquesta havia estat sovint beneficiada amb privilegis del mateix senyor que cercava una font de riquesa en el seu desenvolupament. 1 dintre la pagesia, la jurisdicció pesava encara més sobre els simples pagesos i gent de remença perquè els aloers (propietaris) lliures, els cavallers i els clergues gaudiren de respecte i protecció jurídica.
JOAQUlM NADAL i F ARRERAS Catalunya sota els Àustries, pag. 358. - Història de Catalunya. Ed. Oikos- Tau.	Quedava, però, encara pendent el problema que més havia trasbalsat la societat catalana des. de feia segles: la qüestió remença i la situació d'explotació i indefensió jurídica en què es trobava sotmesa la població pagesa enfront del règim senyorial. 1 els remences refiats de la política filoremença que havia encarat la monarquia Trastàmara, s'havien arrenglerat al costat del reí durant la guerra civil. Malgrat tot, la correlació de forces a les Corts 1480-81 , no permeté encara al Rei, que havia de liquidar la guerra civil i resoldre el problema de la restitució de béns, de jugar a favor dels remences... El problema romania, per tant, en tota la seva amplada i esclatà la segona guerra remença que, encapçalada per Pere Joan Sala, tornà a portar la violència i la crisi al camp català. Ferran ll es decantà aviat per arribar a una solució de compromís i es decidí finalment per arribar a una via intermèdia: la Sentència Arbitral de Guadalupe en la qual es resolien els principals problemes dels remences...
THOMAS N. B1SS0N Els grans Comtes-Reis (1137 - 1276). - a Història de Catalunya. Ed. Oikos- Tau 1983.	La Catalunya Nova era un món de llibertat per als pagesos. La gran majoria dels pobladors reberen terres o cases sota la protecció d'un senyor establerta en termes de respecte de les llibertats personals, de rendes baixes. L 'estatut dels pagesos de les contrades velles, tot i essent força variable, tendia a esdevenir onerós. El feix dels mals usos -exaccions per manca de testament, per adulteri i per incendis provocats- que més tard seran la prova d'una impressionant servitud, ja era comú a les diòcesis de Girona, Elna i Vic el 1150...
JORDl NADAL Històría de Catalunya. La població, pag. 77 . - Ed. Oikos-Tau 1 983.	... sense aquesta condició de llibertat, filla (cal recordar-ho) de la Sentència de Guadalupe, ni els francesos haurien vingut, ni molt menys s'haurien resolt a radicar en el país...
RODNEY HlLTON Siervos liberados. Segonaedició, 1982. - Ed. siglo XXl de España Editores, S.A.	Es probable que este (el autor se refiere al ius maletractandi ) igual que otros acuerdos que se quedaron a medio camino, nunca se hubieran íncorporado a la Sentencia Arbitral de Guadalupe, de no ser por la presión de los extremistas. Los remensas se convírtíeron casi en propietarios de las tíerras que cultivaban y durante algún tiempo dísfrutaron de una relativa prosperidad, en comparación con los campesinos aragoneses Y castellanos de la época... Ningún otro movimiento de masas, con la única excepción de los campesinos ingleses después de 1381 , logró un éxito comparable.
SANT1AGO i JAUME SOBREQUES La guerra civil catalana del segle XV. - Edicions 62. 1973. Vol. 11, pag. 350.	... fins a arribar a la memorable Sentència Arbitral de Guadalupe, una altra peça jurídica cabdal de la nostra història, que no solament liquidava un greu problema enverinat per la guerra, sinó que posava definitivament punt final a un plet secular i creava en el camp català unes noves estructures socio-económíques que han perdurat fins els nostres temps.