Relació d'entitats i ajuntaments que formen la comissió:
 

Entitats culturals:

PATRONAT D'ESTUDIS HISTÒRICS D'OLOT l COMARCA

ASSOCIAClÓ ARQUEOLÒGICA DE GIRONA

AMICS DE BESALÚ l EL SEU COMTAT

AMICS DEL VESCOMT A T DE BAS

AMICS DE LA V ALL DE BIANYA

AMICS DE L'ALTA GARROTXA

AMICS DE SANT JOAN LES FONTS

AMICS DE SANTA PAU

AMICS DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

AMICS D'AMER

CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DE BANYOLES

SOCIETAT AGRÀRIA DE TRANSFORMACIÓ «LA VALL D'EN BAS»

AMICS DE LA VALL D'HOSTOLES

PATRONAT FRANCESC EIXIMENIS

COL·LEGI UNIVERSITARI DE GIRONA

UNIÓ DE PAGESOS

JOVES AGRICULTORS

CAMBRES AGRÀRIES LOCALS

 

Ajuntaments que han prestat suport a la comissió:
 

Olot, Vall de Bas, Les Preses, Sant Joan les Fonts, Vall de Bianya,
Santa Pau, Besalú; Riudaura, Amer, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu
de Pallerols, Mieres.
 

Altres entitats:


Consell Comarcal de Muntanya i Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa



COMISSIÓ ORGANITZADORA
 

PRESIDENT
Sr. JOSEP Mª de SOLÀ-MORALES i de ROSSELLÓ
(Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca)

VOCALS
Sr. JOSEP CANAL i ROQUET Associació Arqueològica de Girona
Sra. MONTSERRAT del POZO Amics de Besalú i el seu Comtat
Sr. JORDI ALENTORN i VILÀ Amics Vescomtat de Bas
Sr. JORDI VAYREDA i BOFILL Amics Vall de Vianya
Sr. RAMON SALA i CANADELL Amics de l'Alta Garrotxa
Sr. IRVING SALA i BARTRINA Amics de St. Joan Ics Fonts
Sr. JOSEP PUIGDEMONT i OLIVES Amics d'Amer
Sr. FRANCESC TREMOLEDA de BOLÒS Amics de Santa Pau
Sr. XAVIER CARBÓ i CAÑIGUERAL Excm. Diputació de Girona
Mn. JOAN PAGÈS i PONS - Pvre. Amics Vescomtat de Bas
Sr. LLUÍS GUILLAUMES i PICART Ajuntament de les Preses
Sr. XAVIER BANTÍ i CASAS Amics de la Vall d'Hostoles
 

 

PROGRAMA D' ACTES
 

Divendres 18 d'abril. OLOT

Dissabte 19 d'abril. VALL D'HOSTOLES AMER

Descobriment d'una placa commemorativa, en el castell d'Hostoles (Garrotxa) en l'homenatge a la comunitat remença i al seu cabdill Verntallat. Acte comprés en la celebració del 500 aniversari de la Sentencia Arbitral de Guadalupe de 21-4-1486.
Assistiren el conseller de Cultura de la Generalitat, senyor Ferrer, Arcadi Calzada, Joan Saqués i els alcaldes de les Planes, Sant Feliu de Pallerols i Amer. (Fotos Joan Abad)

Diumenge 20 d'abril. VALL DE BAS
 


Divendres 6 de juny. OLOT
 

Divendres 15 d'agost. AMER
 

Durant el transcurs del present any, la Universitat de Barcelona organitzarà un Congrés sobre "El règim agrari a Catalunya", en el qual s'estudiarà especialment la Sentència Arbitral de Guadalupe. Col·laboren en dit Congrés el Col·legi Universitari de Girona i el Patronat Francesc Eiximenis.

 

COMMEMORACIÓ DEL 500 ANIVERSARI DE LA SENTÈNCIA DE GUADALUPE

Circular informativa nº 1. Maig 1.985

QUÈ ES VOL COMMEMORAR ?

En primer lloc, la commemoració permetrà d'admirar l'energia perseverància i capacitat de defensa de la gent del camp català, anomenada de remença i també dels mals usos, que aconseguiren, després de quatre segles de penalitats i sofriments, reivindicar la seva llibertat i dignitat personal, assolir un grau de llibertat econòmica important, i convertir-se en una de les pagesies més fortes i pròsperes d'Europa.
Volem també celebrar l'existència d'una voluntat col·lectiva, consciència d'un poble que, en avançar-se al seu temps, proclamà a la darreria del segle XIV, en temps del comte-rei Joan I: "el temps de la servitud ja ha passat... "
També volem que es conegui la personalitat del cabdill remença Francesc de Verntallat, fidel sempre, malgrat el que alguns historiadors han dit, a la causa remença. Indiscutible cabdill, aportà primerament la seva valentia personal, sentit d'organització i capacitat de lluita; després, ja més  madur, el seu sentit polític i pactista, el féu imprescindible per a aconseguir l'arbitratge reial en la Sentència de Guadalupe, i que aquesta fou la clau i la prosperitat del camp català.
 

ELS ORIGENS DEL FENÒMEN REMENÇA ?

Investigar l'origen del problema remença, que va abocar a la revolta de 1462 - 1472, que va coincidir amb la guerra civil catalana i situar aquest origen 100 anys abans, es solament examinar una part del problema. El veritable inici és molt anterior i hem de remuntar-nos al segle XI per trobar-lo.
El motiu desencadenant, o millor dit, els motius directes, són la pèrdua d'autoritat del Comte de Barcelona i la simultània presa del poder per part d'una noblesa que convertí els funcionaris del Comte en senyors independents que, disposant del dret de ban i de la jurisdicció, crearen abusivament multituds d'exaccions i servituds, que feren la vida molt difícil a una classe pagesa, que fins en aquell moment històric havia estat lliure.
Comença, per tant, entre 1040 i 1050, una llarga singladura, que no pararà fins a la promulgació de la famosa Sentència, atorgada pel rei Ferran II i que posa per fi la pau en el camp. Era l'any 1486 i havien transcorregut, per tant, més de 4 segles. El nou model econòmic que comporta el feudalisme senyorial, instal·lat a Catalunya als voltants del l040, modificà l'estructura de la propietat agrària i és l'origen del llarg procès que conduirà a la remença.

QUÈ ÉS UN PAGÈS DE REMENÇA ?

A Catalunya fou la conjunció de la remença personal i dels mals usos. La remença personal és la redempció obligatòria del pagès i la seva família si vol abandonar el mas on treballa. Els mals usos de la intestia, exorquia, cugucia, àrsia i firma d'espoli forçada junt amb la remença, foren estimats per la classe pagesa com a càrregues infamants.
Però el pitjor fou quan a començament del segle XIV , la facultat de redempció restà solament en mans dels senyors, i molts d'aquests es negaren a concedir-la.
A més a més de la remença i dels mals usos, els pagesos estaven obligats a pagar censos, parts de collites i moltes altres càrregues i serveis personals. També estaven sotmesos al poder jurisdiccional del senyor del castell, com a residents dins de tal terme, així com devien atendre les seves
obligacions amb l'Església.
Els remences tenien el domini útil del mas i, malgrat totes les imposicions, molts d'ells assoliren una posició benestant. Les grans masies del segle XVI en bona part tenen un origen remença.

L'EVOLUCIÓ DEL PROBLEMA REMENÇA

Els sofriments i penalitats que hagué de suportar el poble remença tenen molts de noms, que aquí per brevetat solament en citarem alguns. Compilació definitiva dels "Usatges de Barcelona " a mitjan segle XII que reconegueren la servitud de la gleva i els mals usos de la cugucia i la eixorquia. Constitucions de Pau i Treva a final del XII, que no protegien els pagesos, que podien ésser capturats en els camins si s'escapaven del senyoriu. Corts de Cervera de 1202: reconeixement als senyors laics del dret de maltractar (jus maletrantandi) que comprenia l'empresonament i confiscació de
béns, sense possibilitat de defensa. El 1250, les Commemoracions de Pere Albert defineixen ja juridicament la condició remença. El 1283, la gravíssima Constitució "En les terres o llocs..." estableix legalment la redempció obligatòria pels pagesos que vulguin abandonar el mas. Segueixen les constitucions de 1289 "Ordenam i statuim..." i, el 1291, la "Null hom..." que reiteren i afermen les disposicions de 1283. Els pagesos estan completament en mans dels seus senyors...
L'any 1333, conegut com "10 mal primer any", comença un periode de fams, calamitats i pestes d'una extrema gravetat, fins al 1387 . La gran mortaldat agreujà el problema i el féu més radical. La disminució de braços en el camp, endurí la posició dels senyors, que aconseguiren disposicions per a retenir i fer més efectiva l'obligació del pagès en el mas i la prohibició d'abandonar-lo. D'altra banda,
enfortí la classe pagesa en produir la baixa demogràfica, una revalorització del seu treball. En aquest moment el problema s'agreuja considerablement. E11413, la constitució "Com a molts..." i el 1432, la "Commemorantes...", determinaren que el senyor podia pregonar per fires i mercats la fugida del
pagès i fer-lo gitar de Pau i Treva.
El 1455, un respir per als remences. El rei Alfons el Magnànim atorga, en una Sentència Interlocutòria, la suspensió dels mals usos, que generalment no és obeïda pels senyors. Però els pagesos ja tenien al seu favor un gran argument jurídic.
Del 1462 a11472, la gran revolta remença coincideix amb la guerra civil catalana. El 1481, amb la Constitució " Com per lo Senyor . . . " , el rei Ferran cedeix i restableix novament els mals usos. El 1485,1a segona revolta i una forta reacció dels remences que dominen molts castells, aconsella el
Rei de fer de mitjancer entre els senyors i els pagesos, arbitrant en el conflicte i atorgant la Sentència de Guadalupe.

F ACTORS QUE INFLUÏREN EN EL CONFLICTE

Foren de molt diversa índole. En el primer temps (seg1e XI) la debilitat comtal i enfortiment de la noblesa, deixa desemparada la classe pagesa que, sense la protecció del tribunal del comte, restà a mans dels senyors, els quals, abusant del poder usurpat, crearen multitud de noves exaccions i servituds que feren la vida quasi impossible a la petita pagesia independent i lliure, fins en aquell moment que degué cedir la propietat i encomanar-se a algun protector .
En el XII, aquests fenòmens s'agreujaren amb la reconquesta de la Catalunya Nova i subseqüent colonització.
Dividida Catalunya en dues parts: la Nova i la Vella, en aquesta darrera, vista 1'atracció que feien els nous establiments a la Nova, on eren assentades les comunitats pageses en condicions de més llibertat i menys gravàmens, s'origina un corrent d'emigració clandestina de la Catalunya Vella a la
Nova, a la qual els feudals s'oposaren, i obtingueren grans concessions dels comtes-reis, especialment de Pere el Catòlic, que concedí la prohibició de venda dels béns dels camperols sense autorització del seu senyor i especialment el dret de maltractar.
En el segle XIII els senyors obtenen disposicions legals al seu favor , de tal manera que el que abans eren situacions de fet, passen a ser situacions de dret. Des del punt de vista de la legalitat vigent, el pagès és un home marginat.
Del 1300 al 1400 les grans calamitats de fam i pestes aporten un nou factor d'inestabilitat en el camp. La mortaldat ha produït moltes baixes en el camp. Els masos petits s'abandonen. Els senyors volen recuperar les rendes que disminueixen. És el problema dels masos rònecs i també el de 1'enduriment de 1'exigència senyorial, de la residència obligatòria dels seus vassalls en els masos de remença.
La política filo-remença reial, començada en temps del rei Joan I i seguida per Martí l'Humà i la seva esposa Maria, per Alfons el Magnànim, per Joan II i també Ferran el Catòlic.
L'escut heràldic dels Verntallat féu concebre moltes esperances als remences, també a vegades decebudes. Però confiaren sempre en l'ajut reial.
Vers 1400, o un xic abans, s'entra en l'època revolucionària. El camp està revoltat a la Catalunya Vella: es cremen collites, es caven fosses i planten creus i altres senyals de mort. Al problema pròpiament dit de remença, s'afegeix el de redempció de les jurisdiccions, que el poble vol que passin a mans del Rei. En els ambients de la Cort reial, dels juristes i del propi poble, es crea una consciència favorable a la reivindicació de la pagesia de remença. Els pagesos tenen permís del Rei per a reunir-se i recaptar talls i, e1 1455, Alfons el Magnànim suspèn els mals usos mitjançant una Sentència Interlocutòria. Però la majoria dels senyors la ignoren. Tot sembla preparat per a l'esclat de la gran crisi.

LA REVOLTA REMENÇA I LA GUERRA CIVIL CATALANA 1462-1472

Durà deu anys, barrejant-se la disputa entre el rei Joan II i la Diputació del General, que representava en aquella època interessos feudals i del gran patriciat barcelonès i la revolta social que enfrontà els camperols de remença amb els seus senyors. Aquí ens interessa solament la darrera destriant-la fins on sigui possible, de la primera.
Els remences, en la seva llarga lluita d 'alliberació, acabaren per atorgar la confiança als reis, com a suport de les seves reivindicacions. No és estrany, per tant, que en arribarà l'esclat del conflicte es posessin al costat de les forces reials i protegissin la reina Joana i l'infant Ferran, a la ciutat de Girona. Això passava els primers mesos de l'any 1462 .
Cal tenir en compte que mesos abans, s'havien ja produït greus esdeveniments a la Muntanya, en especial a les valls d 'Hostoles i de Santa Pau. Aquests fets no han estat prou investigats, així com la concentració de caps revolucionaris, que sota les ordres de Verntallat anaren preparant la seva organització.
Durant tota la guerra, Verntallat i la host remença es feren forts en els castells d 'Hostoles, Puig Alder , Colltort, Rocacorba, Rupit, Castellfollit, Milany i altres i, en els seus refugis, no foren mai atacats, ja que l'enemic deuria considerar els terrenys de la muntanya com un baluard inexpugnable.
La força moral de les reivindicacions dels remences, la seva gran organització i disciplina, el comandament quasi mític de Verntallat i les aspreses de la zona muntanyenca, feren als remences irreductibles en els seus refugis.
La resistència remença fou de gran utilitat al rei Joan II i fou premiada durant la guerra, mitjançant concessions de privilegis (abolició dels mals usos i altres càrregues) que es limitaren als habitants de la muntanya, que feien la guerra al seu favor.
El final de la guerra no va representar cap solució per a la classe remença, malgrat la gran ajuda a les forces reials.
El rei Joan II sota la pressió dels problemes econòmics i socials de la postguerra i els afers del Rosselló, es mostrà irresolut i morí deixant el problema empantanegat. Calgué la segona guerra protagonitzada per Pere Joan Sala, per a convèncer el nou rei Ferran II de la necessitat d'arbitrar en el
conflicte.


ELS REMENCES CONSERVAREN SEMPRE LA SEVA PRÒPIA IDENTITAT

Si bé els remences s'identificaren plenament amb Joan II conservaren sempre, durant la guerra, la seva pròpia identitat. L ' exèrcit remença era petit, però molt ben organitzat. Verntallat aplicà tàctiques de guerrilla, en les quals sempre sortí vencedor , i fou nomenat per la reina Joana capità general de la Muntanya. Organitzà la reraguarda de manera que, de tres pagesos, dos treballaven i un combatia. La muntanya fou un graner aprovisionador de cereals per a Girona i ajudà a mantenir durant quasi tota la guerra la ciutat de Girona, addicta a la causa del Rei, fet que pràcticament dividí en dos l'exèrcit de la Diputació del General. Verntallat feia sortides a la plana del Gironès que pertorbaren constantment les forces contràries.
Hi havia diferents capitanies i subcapitanies, de les quals coneixem concretament algunes de les darreres que existien el 1466: la de l' Albareda (Sobre-roca, Llémena i Finestres) , Aulina (Vilanna) , Espígol ( Canet d ' Adri i Rocacorba) i Riera (Mieres).


VERNTALLAT,  CABDILL INDISCUTIBLE

Era natural de Sant Privat de Bas i fou un ser dotat d 'una gran personalitat. Dots de comandament, valentia personal, acceptat indiscutiblement com a cap dels remences de la muntanya, bona disposició per a les relacions personals, ja que conegué personalment la reina Joana Enríquez, el rei Joan II i el successor Ferran el Catòlic. Bon negociador, la seva participació en la preparació de la Sentència de Guadalupe ens sembla sensacional. Pactà, però des d 'una posició de força, quan, en 1485 i 1486, tot dient que els tenia per al senyor Rei, estava amb els remences en possessió de molts castells. Assistí no solament a la firma de la Sentència en el Monestir de Guadalupe, sinó en totes les reunions preparatòries: Sant Gregori, Sant Esteve de Llémena, Amer, Sant Feliu de Pallerols, Olot i d'altres. El Rei tingué gran interès que Verntallat assistís a Guadalupe, i cal admetre que fou el darrer a arribar a la convocatòria.
Fou en la guerra, on demostra les seves qualitats excepcionals. En els primers mesos de 1462, l'enemic el veia per totes parts; a Girona, a Hostalric, al Collsacabra, per la banda de Vic, a Sant Joan de les Abadesses, a Milany, distragué constantment les forces de la Diputació del General, comandades pel comte de Pallars, que no pogué mai amb ell.
Fou un home de fidelitat constant a la causa remença, malgrat el que alguns historiadors han dit. En les darreres dècades, a l'estudiar-se millor la Història dels Remences, gràcies sobretot a Jaume Vicens i Vives, els fets han estat correctament establerts. Si es va pretendre veure en el nomenament fet per Joan II a Verntallat com a Vescomte d 'Hostoles, com originari de la seva desvinculació de la causa per la qual tant havia lluitat, res més lluny de la veritat podem constatar avui. Veiem els fets i com s'originen cronològicament. El dia 23 d'Octubre de 1474 el rei Joan II nomena Verntallat Senyor d'Hostoles i li fa donació del castell terme i vall d'Hostoles, Vall d'Amer, Llémena, Canet d'Adri, Mieres, Falgons, Torn i Cartellà, amb omnímoda jurisdicció civil i criminal. Fins aquí, és una concessió estrictament feudal que donaria lloc a creure que Verntallat abandonarà la causa remença. Jaume Vicens i Vives discrepa d'això i assenyala que el nomenament de Verntallat apunta precisament a la legalització pel monarca d 'un estat remença, lliure de qualsevol intromissió de la política del Veguer de Girona o del Bisbe, que podria alterar l'ordre a la muntanya, zona sempre molt conflictiva.
Creiem que aquesta és la posició correcta, ja que l'actuació de Verntallat fou la següent, en la qual es desmenteix completament que tingués una actuació del senyor feudal. El 19 de març de 1475, un acord de la mitra de Girona, provocà l'alçament dels pagesos de Corçà, que foren ajudats per Verntallat, que va resistir tres setmanes amb èxit els atacs de la mitra i que solament va cedir davant la presència de l'exèrcit reial. Pel juliol del mateix any, Verntallat llença la crída de Contestins proclamant que no es paguin censos i tasques i la resistència armada al crit de: "Via fora, sagramental". Sembla que durant tot 1475 continuà movent-se en aquest sentit i que obtingué del rei Ferran II aleshores rei de Castella, una ordre eximent a favor dels pagesos de la muntanya mitjançant la qual se'ls exonerava del pagament de tot dret. Durant la guerra de Pere Joan Sala, el gener-març 1485 i posteriorment a ella, Verntallat i els remences retingueren molts de castells tot dient que els guardaven per al Senyor Rei. Volien pactar una posició de força. Fins a la Sentència de Guadalupe, Verntallat assistí i presidí les reunions per als nomenaments dels síndics representants dels remences. Verntallat fou un dels nomenats i en la Sentència figura en primer lloc, com a representant dels pagesos. I com a tal cap, Ferran II retingué Verntallat a la Cort reial, durant l'aplicació de la Sentència, a fi d'evitar problemes.

QUIN FOU EL RESULTAT DE LA REVOLUCIÓ REMENÇA ?

La Sentència Arbitral de Guadalupe sobre la remença atorgada pel Rei Ferran II en virtut dels poders que li atorgaren els senyors i els pagesos, és en primer lloc un monument aixecat a la pacificació del camp a Catalunya: quatre segles de temors, rancors i lluites, tenien ja el marc adequat per a regularitzar la vida social i econòmica en el camp. És, quin dubte hi cap, una gran alliberació de la classe pagesa, ja que es treu de sobre el feix dels mals usos, moltes prestacions i exaccions abusives. També recuperaren la dignitat humana, aspecte que no cal oblidar, com diu Jaume Vicens i Vives, aconseguida amb l'abolició dels mals usos i l'anul·lació del dret de maltractar. No és que la revolta remença resolgui definitivament tots els problemes de la gent del camp català, ja que és el poble remença una població que viu dins d 'una societat feudal, com en tots els països d'Europa.
Per comprendre bé la solució que aporta la Sentència, hem de pensar que posa fi a quatre segles de sofriments i lluites per la gent del camp.
Però, com ens diuen actualment els historiadors, el pagès català, convertit pel dret emfitèutic en quasi propietari del mas on viu i que cultiva, està en una situació social i econòmica molt millor que les societats contemporànies del camp europeu. Diu Pierre Vilar : " . . . el triomf per compromís de la revolució agrària catalana, ha constituït una forta pagesia, una de les més sòlides d'Europa, quasi propietària, bé que pagui encara drets feudals..." Diu l'escriptor anglès Rodney Hilton: " ...cap altre moviment de masses, amb la possible excepció de pagesos anglesos després de 1381 , va assolir un èxit comparable..."
Ho creiem un triomf de la lluita per la llibertat i dignitat aconseguida per un poble que té consciència dels seus drets.
La comunitat remença avançada en el temps, va escriure unes pàgines interessantíssimes a la Història de Catalunya.
 


Josep Canal i Roquet