DOCUMENTACIÓ FEUDAL I REMENÇA

 

EVOLUCIÓ DELS DRETS HISTORICS FEUDALS EN EL PERIODE 1207-1486

 

De la nombrosa documentació  que encara està conservada a Catalunya es desprenen importants observacions sobre la evolució dels drets que requeien sobre la propietat de la terra i les importants inclusions que si feren amb ocasió de la implantació del sistema feudal des de l’any 1050 . La investigació es molt difícil per la irregularitat de com es redacten els documents feudals , en els que, sense cap ordre es consignen els drets sobre la terra, antics drets fiscals i especialment la introducció de prestacions i serveis feudals. Com es natural solsament ens referirem en la documentació de bens propis del domini directe, que son els que solen recollir-los en detall.

Primerament hem de fer constar, que per molts historiadors, la pressió feudal sobre els pagesos de remença fou més forta en senyories de la muntanya respecta de les del pla. La documentació sembla acostar-se a la posició contraria. Per regla general el document de donació que feu Miró, senyor del castell i Vall d’Hostoles  (Garrrotxa) el 1207, es molt semblant a les prestacions i serveis continguts en els capbreu de Elvira, viuda de Gilabert de Cruïlles , fet en el castell de Begur (Empordà) el dia 1 de Febrer de 1407, o el detalladíssim de l’Abat d’Amer fet sobre 29 masos de la Vall d’Amer (La Selva) el 12 de Desembre de 1442.

S’observa també una reiterada permanència a traves dels temps de prestacions i serveis antics com les quèsties, toltes i forcies, albergues i drets menors, que aquests si varien segons les diferents costums parroquials.

També comprovarem la inalterabilitat dels mals usus, excepció feta la l’arsinia (incendi del mas), que es esmentat amb molta menor freqüència. La “servitud de la gleva” i les “redempcions” son expressades sempre molt clarament. . La formula “just o injust”, emprada en la documentació fins el darrer terç del segle XIII es prou significativa sobre la immensa prepotència i avidesa de la societat feudal.

Els dubtes sobre la continuació dels mals usus desprès de la Sentencia Arbrital de Guadalupe son completament infundats. Referent a ells, el rei Ferran diu que “...dits mals usus  per molts abusos que d’ells s’han fet, contenen evident iniquitat , els quals sense gran pecat i càrrec de consciencia no es podrien per nos tolerar...” per això “... per la present nostra sentencia abolim , extinguim i aniquilam i declaram als dits pagesos i descendents ser lliures perpètuament...” La reiteració del rei es obvia i deixa la situació ben clara. Els pagesos de remença son gent lliure dels mals usus. Si alguna menció d’ells es fa després de 1486, es perquè molts pagesos optarem per la redempció dels mals usos, mitjançant el pagament d’un cens anyal. Aquest cens confirma i garantitza precisament l’extinció dels mals usus.

Podríem haver ampliat molt la documentació escollida, però la tendència  serà la mateixa que l’expressada, en la present informació, que no pretenem més que sia una petita aportació a la constatació de l’evolució dels mals usus i altres drets feudals i de la gran repercussió en la economia dels masos remences.

Pretenem demostrar que hi havia una normativa general, en la redacció dels documents senyorials, el que no vol excluir que segons costums dels llocs alguns drets es designaven i altres no. Però els importants eren consignats, i en molts de casos pel mateix ordre.

 

Taula comparativa de drets històrics i feudals en el període 1200-1486

 

 

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

 

 

1207

1211

1217

1255

1248

1251

1255

1277

1270

1288

1303

1365

1368

1407

1443

1486

Homes i dones

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

Censos

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

 

Usatges

■

■

■

■

■

■

■

■

■

 

■

 

 

■

■

 

Agraris

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

 

■

■

 

Joves

■

■

■

■

■

■

 

■

■

 

■

■

■

■

■

■

Tragines

■

■

■

■

■

■

 

■

■

 

■

■

■

■

■

■

Q.T.F.

■

■

■

■

■

■

■

■

■

 

■

■

■

 

 

■

Placits

■

■

■

■

■

■

■

■

■

 

■

■

■

 

 

 

Homicidis

■

■

■

■

■

■

 

■

 

 

 

 

■

 

 

 

Justícies

■

■

■

 

 

 

■

 

■

■

 

 

■

 

 

 

Establiments

■

■

■

 

■

■

■

■

■

■

 

 

 

 

 

 

Serveis

■

■

■

■

■

■

■

■

 

■

 

■

■

■

■

 

Adempriments

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

 

 

■

■

■

 

Cugucies

■

■

■

■

■

■

 

■

■

■

 

■

 

 

■

■

Eixorquies

■

■

■

■

■

■

 

■

■

■

 

■

■

■

■

■

Intesties

■

■

■

■

■

■

 

■

■

■

 

■

■

■

■

■

Arsines

■

 

 

■

 

 

 

 

 

 

 

 

■

 

 

■

Redempcions H..i D.

■

■

 

 

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

Host i cavalcada

■

 

■

 

 

 

 

■

■

■

 

 

 

■

 

 

Albergues

■

 

■

■

 

 

 

 

 

 

 

 

■

 

 

■

Moltures

■

 

■

 

 

 

 

■

 

 

 

 

 

■

 

 

Llósol

■

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

■

 

 

Drets menors

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

■

Entrades i eixides

■

 

 

■

■

■

■

■

 

 

■

 

 

■

■

 

Just o injust

■

■

■

 

■

■

 

■

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Referències

 

  1. Any 1207. Venda donació que feu Miró III senyor del castell i Vall d’Hostoles de 17 masos i una borda  a l’Abat d’Amer. Arxiu Diocesà de Girona. Carpeta capbreus Abat d’Amer.
  2. Any 1211. Ramon de Olives ven a Berenguer de Montagut , canonge de la Seu de Girona, 3 masos que té a St. Esteve de Vilobí. Arxiu Seu de Girona. Pergamins segle XIII
  3. Any 1217.Guillem de Palafolls dona a la seu de Girona el castell i honor de Lloret. Arxiu Seu de Girona. Pergamins segle XIII.
  4. Any 1225 Bernat de Llers, ven en franc alou a Jaume I rei d’Aragó i Comte de Barcelona, el castell vulgarment dit Roca de Bassegoda, amb totes les pertinences i la vila que en diuen Menera de Bassegoda amb la seva mineria, tant de plata, ferro, plom, estany , amb les batllies, militars, rústics, etc. A.C.A Liber Feudorum Maior – 518
  5. Any 1248. Ramon de Gironella fa donació a Agnès de Foixà dels bens que té a Rupià, Parlavà i Sant Llorenç de les Arenes. Diplomatari de Sant Daniel de Girona – 208
  6. Any 1251. Ferrer de Cruïlles ven a l’Abadesa de St. Daniel de Girona el Mas Rovira de Cruïlles . Diplomatari St. Daniel – 219
  7. Any 1255. Arnau de Roca de Bianya ven a Ramon Roig de Camprodon el Mas Domènec de Avellanacorba (Vall de Bac. Garrotxa). Els Remences. M. Galobardes I-49
  8. El rei Pere II compra l’any 1277 a Dalmau de Palol el castell de Sant Esteve del Mar a Vilaromà (Empordà) . A.C.A Cancelleria Pere II – 38 dup.
  9. Any 1270.Els marmessors d’Ermengol de Cervià venen al bisbe Pere de Girona i Capítol de la Seu tota la vila i vilar de Vilamacolum. Arxiu Seu de Girona. Pergamins segle XIII
  10. Any 1228. Alfons comte i rei , ven al vescomte de Rocabertí per lliure i franc alou el lloc i castell de Llagostera. ACA Cancelleria. Pergami 223
  11. Any 1303. Ramon de Sant Romà, cavaller , ven a Pere Espayol 5 masos de la parròquia de Sant Miquel de Pineda (Vall d’Hostoles. Garrotxa). Pergamí del mas Pallerols, 4 nones oct. 1303)
  12. Any 1365. Guillem de Bell-lloc, ciutadà de Girona, compra la borna (mas petit) que habita la família Noguer en la parròquia de St. Julià del Llor (La Selva). J. Fernández. Una família catalana medieval: Els Bell-lloc pag. 207
  13. Any 1368. Francesca muller de Ramon de Catllar, aprova la venda feta pel seu marit del mas Camps de Vilallonga (Ripollès)a Pere Camps. Galobardes doc. 148
  14. Capbreu d’Elvira, viuda de Gilabert de Cruïlles, de 1 de Febrer de 1407 fet al castell de Begur (Empordà). Historia del Ampurdán. Pella i Forgas. Pag. 648
  15. Capbreu de l’Abat d’Amer de 1443. Arxiu Diocesà de Girona. Carpeta capbreus de 29 masos de la Vall d’Amer.

 

NOTA FINAL

 

En la taula comparativa, any 1486, es tracta dels principals drets i serveis que va suprimir la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486. Hem de fer constar que a la taula no apareixen drets com el “dret de maltractar”, “dret de primera nit”, i altres que no constaven mai en els documents dels senyors.

 

Josep Canal Roquet          

Girona , març de 2004