L'abril del 1462, la Diputació del General, les Corts del Regne i tot el bàndol senyorial dictaminaren que l'afer remença solament es podia solucionar amb l'ús de la força. Es decreta la convocatòria d'un exercit, el comandament del qual fou confiar al Comte de Pallars. Per la seva banda, els pagesos recorrien la 'Muntanya', i anaven reclutant forces arreu. Al front d' elles apareix Francesc de Verntallat, que s'apodera del castell d'Hostoles i el converteix en quarter general durant la primera revolta (1462-1472). La reina Joana Enríquez, esposa de Joan II (1458-1479), encomana les banderes reials a Verntallat. Així comença la primera revolta pagesa que es converteix, per raons polítiques., en guerra civil catalana.
De fet, Verntallat tingué sempre el quarter general al castell d'Hostoles, independent de la gran mobilitat que tenia, especialment als primers anys de la guerra. Malgrat els intents enemics, mai s’atacarà directament Hostoles, el nucli dur de la defensa remença. Quan a la darreria de la guerra el duc de Lorena, cap de les forces feudals, prepara seriosament un atac a aquest castell, tampoc va reeixir. Al final de la guerra, el 1472, el rei Joan incorpora el castell a la corona. Tot i formar part del costat vencedor, els remences no aconseguirien que Joan II abolís els mals usos.
El període de 1462 a 1485 esdevé de transició. La forces feudals han perdut la guerra, però són encara molt forres. Mentrestant, els pagesos mantenen les seves aspiracions i guarden com a defensa els principals castells de la Muntanya. El 23 d'octubre de 1472, per conservar la pau en aquesta zona, el rei Joan nomena Verntallat vescomte d'Hostoles, crea per això el vescomtat d'Hostoles, amb centre en l'esmentat castell, des d'on Verntallat auxiliarà els pagesos de Corçà que s'havien revoltat contra el bisbe de Girona.
Malauradament per la causa remença, el 8 d'octubre de 1481, el rei Ferran II (1479-1516), pressionat pel bàndol senyorial, publica una constitució que restablia als senyors la plena possessió dels mals usos. Aquest fet va provocar tal excitació en el camp, que l' ala radical remença, comandada per Pere Joan Sala de Granollers de Rocacorba, es va aixecar en armes a la vila de Mieres el setembre de 1484. Però fou derrotat el març de 1485, els remences quedaren sense protecció armada després d'aquesta segona revolta.
Sortosament els castells de la 'Muntanya' romanien en poder de Verntallat i pogueren establir un equilibri de forces. El 9 de febrer de 1482 les autoritats del Principat donaren ordres al veguer de Girona, Otger d'Agramunt, d'apoderar-se del castell d'Hostoles, encara en poder dels remences. Les instruccions eren molt clares: carta del lloctinent per a Verntallat. Si aquest es negava a entregar-lo s'havia d’atacar la fortalesa. El projecte va fracassar.
El rei Ferran II, veient que el problema no podia ésser resolt a través de les armes, féu entrar el procés en vies de negociació. Entre febrer de 1482 i setembre de 1485 la via de la negociació provoca una gran activitat entre els síndics remences i els enviats del rei Ferran II i autoritats feudals. Després de diferents reunions (el 8 de juny de 1485 es féu la primera, a la casa de Verntallat de Sant Feliu de Pallerols), el 8 de novembre se signa el Compromís d'Amer, on els pagesos acceptaven l'arbitratge reial i la devolució dels castells (aspecte que no fou acomplert, perquè el 5 de desembre, el rei es lamentava que Verntallat es negués a restituir el castell d'Hostoles).
Finalment, el 21d'abril de 1486, se signa al monestir de Guadalupe la pau entre pagesos i senyors amb la Sentencia Arbitral que abolí definitivament la remença personal, els mals usos i altres disposicions feudals. El 9 de juliol d’aquell any el castell d'Hostoles es retornava al rei. Diu l'historiador Vicens Vives que així passa a mans del rei la més insigne fortalesa de la rebel·lió remença de la 'Muntanya'.
De fet, Verntallat tingué sempre el quarter general al castell d'Hostoles, independent de la gran mobilitat que tenia, especialment als primers anys de la guerra. Malgrat els intents enemics, mai s’atacarà directament Hostoles, el nucli dur de la defensa remença. Quan a la darreria de la guerra el duc de Lorena, cap de les forces feudals, prepara seriosament un atac a aquest castell, tampoc va reeixir. Al final de la guerra, el 1472, el rei Joan incorpora el castell a la corona. Tot i formar part del costat vencedor, els remences no aconseguirien que Joan II abolís els mals usos.
El període de 1462 a 1485 esdevé de transició. La forces feudals han perdut la guerra, però són encara molt forres. Mentrestant, els pagesos mantenen les seves aspiracions i guarden com a defensa els principals castells de la Muntanya. El 23 d'octubre de 1472, per conservar la pau en aquesta zona, el rei Joan nomena Verntallat vescomte d'Hostoles, crea per això el vescomtat d'Hostoles, amb centre en l'esmentat castell, des d'on Verntallat auxiliarà els pagesos de Corçà que s'havien revoltat contra el bisbe de Girona.
Malauradament per la causa remença, el 8 d'octubre de 1481, el rei Ferran II (1479-1516), pressionat pel bàndol senyorial, publica una constitució que restablia als senyors la plena possessió dels mals usos. Aquest fet va provocar tal excitació en el camp, que l' ala radical remença, comandada per Pere Joan Sala de Granollers de Rocacorba, es va aixecar en armes a la vila de Mieres el setembre de 1484. Però fou derrotat el març de 1485, els remences quedaren sense protecció armada després d'aquesta segona revolta.
Sortosament els castells de la 'Muntanya' romanien en poder de Verntallat i pogueren establir un equilibri de forces. El 9 de febrer de 1482 les autoritats del Principat donaren ordres al veguer de Girona, Otger d'Agramunt, d'apoderar-se del castell d'Hostoles, encara en poder dels remences. Les instruccions eren molt clares: carta del lloctinent per a Verntallat. Si aquest es negava a entregar-lo s'havia d’atacar la fortalesa. El projecte va fracassar.
El rei Ferran II, veient que el problema no podia ésser resolt a través de les armes, féu entrar el procés en vies de negociació. Entre febrer de 1482 i setembre de 1485 la via de la negociació provoca una gran activitat entre els síndics remences i els enviats del rei Ferran II i autoritats feudals. Després de diferents reunions (el 8 de juny de 1485 es féu la primera, a la casa de Verntallat de Sant Feliu de Pallerols), el 8 de novembre se signa el Compromís d'Amer, on els pagesos acceptaven l'arbitratge reial i la devolució dels castells (aspecte que no fou acomplert, perquè el 5 de desembre, el rei es lamentava que Verntallat es negués a restituir el castell d'Hostoles).
Finalment, el 21d'abril de 1486, se signa al monestir de Guadalupe la pau entre pagesos i senyors amb la Sentencia Arbitral que abolí definitivament la remença personal, els mals usos i altres disposicions feudals. El 9 de juliol d’aquell any el castell d'Hostoles es retornava al rei. Diu l'historiador Vicens Vives que així passa a mans del rei la més insigne fortalesa de la rebel·lió remença de la 'Muntanya'.
 |
 |
 |
 |
 |
VISTA DEL CASTELL I DE LA VALL. FOTO: JOSEP MARIA MELCIÓ
