L’enduriment de la remença tingué lloc durant la jurisdicció de la vall i del castell a mans d'Ermessenda de Cartellà (1306-1319) i la seva filla Beatriu (1319-1348), casada amb el vescomte Dalmau de Rocabertí.
L’augment de població a Catalunya, en general, propicia que a la vall existissin 323 masos i masoveries, la majoria amb contractes
perpetus de tipus emfitèutic, és a dir, el pagès, malgrat estar sota el domini d’un senyor, posseïa el domini útil. El domini directe pertanyia en 143 casos al castell d’Hostoles, l’abat d'Amer era el senyor de 20 masos i entre els deu milites del castell en disposaven 102, que el senyor d’Hostoles els havia donar en feu com a pagament deis serveis que prestaven. Els 58 restants eren de domini aloer -per tant, lliures-, amb algun senyor de fora, com la Prepositura de Mieres de l'Església de Sant Feliu de Girona, que en disposava de 5 a la parròquia de Sant Iscle de Colltort.
Les encomanacions a la recerca de protecció apareixen ja a mitjans del segle XI. El feudalisme implantar en aquest segle les anà convertint, primer, en la servitud de la gleva, que considerava al pagès adscrit al medi on treballava i que no radia abandonar, i segon, en la redempció i aplicació dels mals usos, durant el segle XII. La redempció, que depenia del senyor, obligava el pagès a redimir la seva situació, si volia abandonar el mas. L’ampliació dels mals usos (intestia, cugucia, eixorquia, ferma d’espoliació forçada i àrsia) completa un panorama desolador per als camperols. Si això no n’era prou, les Corts de Cervera de 1202 declararen que el comte- rei no intervindria si el senyor laic maltractava els seus pagesos; de nou, les Corts de Barcelona de 1283 declararen que els remences no podrien traslladar-se a llocs reials, si no es redimien prèviament. Les mateixes i antigues constitucions de Pau i Treva declararen que el senyor no incomplia les disposicions si capturava els seus homes propis que s’escapessin de la senyoria.
El segle XIV comença amb calamitats, males collites, fams que afectaren fortament una població que havia crescut notòriament i que l’agricultura ja no radia atendre. Les epidèmies de resta de 1348-1349 ocasionaren mortalitats tan greus que molts masos de la vall s’abandonaren. El senyor d’Hostoles,
Guillem Galceran de Rocabertí (1348-1385), va afanyar-se a declarar legalment l’abandonament per part de la seva cúria i, aconseguint després del procés, acumular-ho en el seu domini directe el domini útil que deixaven els pagesos afectats per la resta. La despoblació a la vall fou gravíssima i el problema dels masos rònecs agreuja la situació social.
El 9 d’abril de 1357, el comte-rei Pere el Cerimoniós vengué a Guillem Galceran de Rocabertí, senyor d’Hostoles, els castells, llocs i parròquies de la vall, amb tota l’alta i baixa jurisdicció i amb el dret de no prestar jurament de fidelitat i poder aixecar forques i altres senyals de jurisdicció total. La situació dels pagesos de la vall empitjorava, ja que les forques alçades prop del castell d’Hostoles, en el lloc dit puig de les Forques, era un evident senyal de l’autoritat sense restriccions d’en Rocabertí.
Durant aquest temps i del seu successor, Grau de Rocabertí (1385-1419) endurí la seva pressió sobre els pagesos, referent tant en allò personal com en l'econòmic. Mitjançant la seva cúria s’apoderaren del domini útil dels masos rònecs, on hi feren nous establiments, al mateix temps que augmentaven els preus de les redempcions personals.
L’augment de població a Catalunya, en general, propicia que a la vall existissin 323 masos i masoveries, la majoria amb contractes
perpetus de tipus emfitèutic, és a dir, el pagès, malgrat estar sota el domini d’un senyor, posseïa el domini útil. El domini directe pertanyia en 143 casos al castell d’Hostoles, l’abat d'Amer era el senyor de 20 masos i entre els deu milites del castell en disposaven 102, que el senyor d’Hostoles els havia donar en feu com a pagament deis serveis que prestaven. Els 58 restants eren de domini aloer -per tant, lliures-, amb algun senyor de fora, com la Prepositura de Mieres de l'Església de Sant Feliu de Girona, que en disposava de 5 a la parròquia de Sant Iscle de Colltort.
Les encomanacions a la recerca de protecció apareixen ja a mitjans del segle XI. El feudalisme implantar en aquest segle les anà convertint, primer, en la servitud de la gleva, que considerava al pagès adscrit al medi on treballava i que no radia abandonar, i segon, en la redempció i aplicació dels mals usos, durant el segle XII. La redempció, que depenia del senyor, obligava el pagès a redimir la seva situació, si volia abandonar el mas. L’ampliació dels mals usos (intestia, cugucia, eixorquia, ferma d’espoliació forçada i àrsia) completa un panorama desolador per als camperols. Si això no n’era prou, les Corts de Cervera de 1202 declararen que el comte- rei no intervindria si el senyor laic maltractava els seus pagesos; de nou, les Corts de Barcelona de 1283 declararen que els remences no podrien traslladar-se a llocs reials, si no es redimien prèviament. Les mateixes i antigues constitucions de Pau i Treva declararen que el senyor no incomplia les disposicions si capturava els seus homes propis que s’escapessin de la senyoria.
El segle XIV comença amb calamitats, males collites, fams que afectaren fortament una població que havia crescut notòriament i que l’agricultura ja no radia atendre. Les epidèmies de resta de 1348-1349 ocasionaren mortalitats tan greus que molts masos de la vall s’abandonaren. El senyor d’Hostoles,
Guillem Galceran de Rocabertí (1348-1385), va afanyar-se a declarar legalment l’abandonament per part de la seva cúria i, aconseguint després del procés, acumular-ho en el seu domini directe el domini útil que deixaven els pagesos afectats per la resta. La despoblació a la vall fou gravíssima i el problema dels masos rònecs agreuja la situació social.
El 9 d’abril de 1357, el comte-rei Pere el Cerimoniós vengué a Guillem Galceran de Rocabertí, senyor d’Hostoles, els castells, llocs i parròquies de la vall, amb tota l’alta i baixa jurisdicció i amb el dret de no prestar jurament de fidelitat i poder aixecar forques i altres senyals de jurisdicció total. La situació dels pagesos de la vall empitjorava, ja que les forques alçades prop del castell d’Hostoles, en el lloc dit puig de les Forques, era un evident senyal de l’autoritat sense restriccions d’en Rocabertí.
Durant aquest temps i del seu successor, Grau de Rocabertí (1385-1419) endurí la seva pressió sobre els pagesos, referent tant en allò personal com en l'econòmic. Mitjançant la seva cúria s’apoderaren del domini útil dels masos rònecs, on hi feren nous establiments, al mateix temps que augmentaven els preus de les redempcions personals.
 |
 |
 |
 |
 |
Vers el 1385, els pagesos de remença de tota la Catalunya Vella començaren a mostrar símptomes de rebuig al sistema feudal, amb el lema “el temps de la servitud ja ha passat".
Hem pogut comptar entre els segles XII, XIlI i XIV; 18 constitucions i Corts antiremences, sense incloure les disposicions de l'Església, tal era la pressió dels senyors, sobre els comtes-reis.
Document d'absolució d'un pages remença:
“Dalmau de Vilar , procurador de Beatriu de Rocabertí, senyora d’Hostoles, absol del domini de dita noble a Graua Botets, de Sant Feliu de Pallerols, la teva persona i tota la prole i bens presents i futurs, perquè siguis lliure i immune i puguis escollir nou senyor, i rebo dels teus bens 2 sous i 8 diners i una lliura de cera. Acte fet a les calendes de maig de 1326".
Arxiu Històric Comarcal d'Olot, Notarials, Sant Feliu de Pallerols,
Bernat d'Alguer, Liber?, 1326-1329; 1332-1333 (59), Reg. 3/110.
Document d'absolució:
"Nos R. de Sant Romà militar i sa esposa Laura, absolem de tot dominis i potesta a tu, G. Verneda de la parròquia de les Planes, és a dir, la teva persona i tota la prole que t'ha de néixer i els teus béns. Fem aquesta definició perqué siguis lliure d'escollir nou senyor i reconeixem haver rebut dels teus béns 50 sous de Barcelona i 1 lliura de cera. Acte fet a 6 de les calendes d'agost de 1304"
Arxiu Històric comarcal d'Olot, Notarials, Sant Feliu de Pallerols, Pere de Font, Liber?, 1304-1305 (4) , Reg. 3/110
Hem pogut comptar entre els segles XII, XIlI i XIV; 18 constitucions i Corts antiremences, sense incloure les disposicions de l'Església, tal era la pressió dels senyors, sobre els comtes-reis.
Document d'absolució d'un pages remença:
“Dalmau de Vilar , procurador de Beatriu de Rocabertí, senyora d’Hostoles, absol del domini de dita noble a Graua Botets, de Sant Feliu de Pallerols, la teva persona i tota la prole i bens presents i futurs, perquè siguis lliure i immune i puguis escollir nou senyor, i rebo dels teus bens 2 sous i 8 diners i una lliura de cera. Acte fet a les calendes de maig de 1326".
Arxiu Històric Comarcal d'Olot, Notarials, Sant Feliu de Pallerols,
Bernat d'Alguer, Liber?, 1326-1329; 1332-1333 (59), Reg. 3/110.
Document d'absolució:
"Nos R. de Sant Romà militar i sa esposa Laura, absolem de tot dominis i potesta a tu, G. Verneda de la parròquia de les Planes, és a dir, la teva persona i tota la prole que t'ha de néixer i els teus béns. Fem aquesta definició perqué siguis lliure d'escollir nou senyor i reconeixem haver rebut dels teus béns 50 sous de Barcelona i 1 lliura de cera. Acte fet a 6 de les calendes d'agost de 1304"
Arxiu Històric comarcal d'Olot, Notarials, Sant Feliu de Pallerols, Pere de Font, Liber?, 1304-1305 (4) , Reg. 3/110
Mas remença del Quer. Foto Ramon Cros
