Aquest petit castell tindrà una gran importància en els esdeveniments polítics que es preparen en els comtats catalans des de l'any 1000. Ja des dels temps carolingis, els comtes governen el país des dels castells i els seus termes. Vers el final del primer mil·lenni, els pagesos, que són la majoria del país, viuen en un regim de llibertat personal i garantia plena dels seus béns que protegeix el tribunal comtal. El castell d'Hostoles esta governat per la família del mateix Miró, procedeix dels gots i una família d'alt nivell, que formarà part durant tot el segle XI i part del XII de la Cort del Comte de Barcelona. Intervindrà en la fundació de l' estar feudal català que propicia vers el 1060 Ramon Berenguer I.
Entre els anys 1030 i 1060 es produí una gran revolta feudal contra els comtes, per part de la noblesa i senyors tinents de castells. Aquests antics funcionaris comtals havien deixat de ser administradors per passar a ser amos absoluts en el terme del respectiu castell. Tot queda en les seves mans: el dret de ban, el cobrament d'exaccions, la prestació de serveis i l'administració de la justícia.
Entre els anys 1057 i 1076, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis aconsegueixen remeiar el caos polític i administratiu en els seus comtats, però solament en part. La recuperació és més virtual que real. Estableixen un sistema de pactes en els quals cedeixen la potestat dels castells a canvi de la fidelitat del feudatari. D'aquesta situació, els pagesos en seran els grans perdedors. Davant la imparable violència dels feudals i dels seus cavallers, els camperols han de cercar protecció, que esdevindrà una submissió que els comportarà una greu i pesada servitud durant quatre segles. Catalunya és un país dividir en moltes jurisdiccions.
El 1002, a la vall d'Hostoles governa en nom del comte de Barcelona, el senyor Miró I (1002-1033), primer noble documentat, ja que el castell és molt més antic. Governa la vall i freqüenta la cort del comte. L'any 1017 presta homenatge al comte de Barcelona. El succeeix el seu fill Enees Miró (1033-1067) que va viure rota la revolta feudal. A mig segle va intervenir en la consolidació de l'estat feudal i és home de rota la confiança del comte de Barcelona.
La revolta feudal troba Enees Miró involucrat en les diferencies sorgides per l'administració dels comtats amb Ramon Berenguer I i Ermessenda, la seva avia. Sorteja políticament l'afer i el trobem l'any 1057 pactant conveni amb els comtes de Barcelona pels castells d'Hostoles i Puigalder. Els comtes li cedeixen aquests termes amb rota la potestat a canvi de la seva fidelitat. Comença l’època feudal a la vall d'Hostoles.
La vall en el segle XII estigué governada pels nobles Miró II (1118-1154) i Miró III (1168-1212). És época de grans greuges per a la pagesia. El canvi d'administració va modificant radicalment la societat: el pagès ha anat passant d'un sistema de llibertat a un d'opressió molt sever. Ara, el senyor, per fer complir les lleis es recolza en els cavallers, futurs milites, que va reclutant entre els pagesos benestants dels seus dominis. Nomena el jutge i altres servidors de la seva cúria, designa també els batlles que es cuidaran de l'administració econòmica. A la segona meitat del segle, la majoria dels pagesos són gravats amb el sistema de redempcions i mals usos. El senyor ha afegit als serveis i exaccions fiscals, existent en temps dels comtes, els mals usos. Els documents de l’època ja diuen que es cobra tot, ja sigui just o injust. El pagès ha perdut la llibertat i ara és un serf de la gleva. Del castell d'Hostoles en surten únicament les normes que han de governar aquest petit país.
El segle XIII la formidable personalitat de Guillem Galceran de Cartella domina la historia del castell i de la vall, des de 1250 fins a 1306. Aquesta figura històrica sobrepassa el marc del castell per inserir-se en la Historia de Catalunya. De noble extremament prepotent i violent passa a servir quatre reis: Jaume l, Pere II, Alfons II i Jaume II. Llavors la vall esta molt organitzada. Els milites procedeixen dels masos de Colltort, el Port, Planes, Costa, Coll, Albis, Rocasalba i Sant Roma; estan al servei del castell, tant per conservar l'ordre feudal com per fer depredacions i assalts en terres veïnes. Els batlles Vilar, Cos, Claper i altres administren l'economia tant en benefici propi com del seu senyor. El jutge aplica únicament la justícia del senyor. Els notaris estan també al servei del castell. La indefensió de la pagesia és total.
Un document de 1207 ens permet veure completa l’economia feudal. Mir6 III féu en aquesta data una venda de 17 masos a l’abat d' Amer amb els homes i dones que els habitaven, censos, usos, joves i tragines, questies, toltes, forcies, placets, establiments, serveis, adempriments,cugucies, eixorquies, intesties, àrsies, homicidis, redempció d'homes i dones, garbes, civades, cuixes de vaca, ous i tot allò just o injust.. El senyor d'Hostoles es reserva els drets de molí, taverna, llòsol i els drets del castell. Ajuntant drets fiscals antics, drets sobre la terra i nous drets feudals, coneguts com a mals usos. Començava l’etapa més dura dels remences.
L’any 1259 el rei Jaume I va demanar el castell d’Hostoles a Guillem Galceran de Cartellà, el motiu era la guerra que tenia amb el comte d’Urgell. Denegada la petició, Jaume I va enviar un exercit a la vall d’Hostoles, sota el comandament de l’Infant Pere, el futur rei Pere II, que assetja el castell d’Hostoles i finalment el prengué.
Mílicia del Port de Colltort. Foto Miquel Canal
Ruïnes del Castell al 1918. Arxiu Mas , Barcelona
Àngel Toldrà Viazo, ca 1910