A l'Alta Garrotxa, entre les serres de Bestracà i Talaixà, la petita i paradisiaca Vall d'Hortmoier, esmentada ja l'any 972 era un llogarret que abans de les pestes de 1348-49 degué tanir un mínim de deu parroquians. Així ho permet suposar la petita esglesia romànica del segle XI encara existent, però tancada en aquell inmens despoblament actual. Arrassada la població remença per les terribles epidemies de pesta; les talles impossades per la Sentencia Arbitral de Guadalupe, ens recorden l'existència d'un mas a Hortmoier, que recull també el fogatge de 1497, com a testimoni de l'existencia d'una comunitat camperola mes nombrosa en els segles anteriors a les epidemies esmentades