EL GRAN SINDICAT REMENÇA: 1488-1508

 

 

 

     L’any 1954, Jaume Vicens Vives va publicar “El Gran Sindicato remensa”, a l’efecte d’investigar, com es feu el repartiment dels talls, que imposa la Sentència de Guadalupe de 1486, com a remissió del càstig en que va incorre la pagesia en la darrera guerra remença: 50.000 lliures barceloneses, més 6.000 lliures en concepte d’indemnització als senyors per danys causats en les seves persones i bens.

 

     Una vegada homologada la Sentència, esdevingué l’època de repartir, les quantitats entre els pagesos de remença, afectats per la sentència esmentada. Treball d’una complexitat extraordinària, si tenim en compte l’època en que es feu.

     El treball meticulós de Vicens, va consistir en estudiar la recaptació i comptabilitat remença, que fou confiada pel rei Ferran, al grup de sindics, que havien intervingut en les negociacions que conduïren a dita Sentència. La més gran aportació que feu Vicens, en el seu inigualable treball, és determinar, el número de focs corresponents als pobles, viles, llocs, castells, segons les taules de recaptació que s’obtingueren. La investigació de Vicens, és de gran utilitat per conèixer la diversitat i intensitat dels masos remences i l’estudi final d’un llarg procés que havia durat més de quatre segles. L’estudi de Vicens topà amb grans dificultats: un procés de recaptació que fou molt llarg: de 1488 a 1508, la intervenció de molts recaptadors i la substitució dels mateixos, degut a la llarga durada, feu la feina més complexa i difícil. La divisió territorial era molt diferent a l’actual, el que provocava per exemple, que a la Taula de Girona, hi havia recaptacions que corresponien als partits judicials de La Bisbal i Santa Coloma, la Taula de Besalú comprèn molts de llocs de l’actual Gironès i Empordà etc. Com molt bé diu Vicens, la comptabilitat remença no fou ni podia ser, un model de perfecció tècnica a finals del segle XV, aspecte que cal tenir molt en compte a l’analitzar el problema. Però l’esforç de Vicens, assolí un resultat sensacional: pogué fer un mapa dels focs remences, que varen pagar les talles imposades i llegar-nos una eina de  treball imprescindible, per conèixer detalls dels territoris de la Catalunya Vella, on es desenvolupa el fet remença.

         La relació de les taules de recaptació: Girona, Besalú, Olot, Vic, Manresa, Segarra, Berga, Llobregat, Penedès, Maresme i Vallès està llargament detallada en les pàgines 87 fins la 105 del treball esmentat al començament.

     Cal tenir en compte, que els noms de llocs, són els corresponents al segle XV, fet que origina que poblacions ara importants no apareguin ,i, per contra, llocs actualment quasi o totalment abandonats figurin amb un bon numero de focs remences. No hem d’oblidar que és un temps d’economia essencialment agrària.

        A la persona que interessi la qüestió, recomanem la lectura del llibre de Vicens Vives, per entendre bé les distribucions i defectes en les relacions proporcionades pel Sindicat. Els documents bàsics dels repartiments de les talles, estan guardats en la seva major part en l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

       El mapa que obté, presenta una gran densitat de focs remences en les comarques del N.E. de Catalunya, va perdent intensitat en les comarques que s’allunyen d’aquest nucli i desapareixen totalment en la Catalunya Nova.

       Nosaltres hem pensat que seria bona idea, adaptar els llistats de la comptabilitat remença a la divisió comarcal actual i això en virtut de varies consideracions que ens hem fet: recordar i divulgar l’excepcional treball de Vicens Vives, interessar a l’actual població de Catalunya en el tema remença i en el coneixement de la divisió comarcal actual, reivindicant per la Història de Catalunya, el record de molts llocs, que fou la terra i pàtria dels pagesos de remença i la mena d’orgull que un deu sentir en veure que la seva terra o lloc, formà un dia, part important en els esdeveniments econòmic-socials del nostre país. Òbviament el resultat és el mateix i la introducció de la decisió comarcal actual, no es res més que un detall, que intenta atreure l’atenció d’un dels fets més transcendentals esdevinguts a Catalunya, a l’entrada de l’època Moderna.

 

Girona. Novembre 2004

Josep Canal

 

Nota – A continuació s’exposarà relació de les comarques actuals i en properes intervencions s’estudiaran en detall cada una de les comarques, amb algun comentari d’interès sobre elles.

 

COMARQUES

Nº DE MASSOS

Maresme

530

La Selva

826

Baix Empordà

975

Gironès

813

Pla de l'Estany

511

Alt Empordà

565

Garrotxa

911

Ripollès

259

Osona

715

Bages

192

Berguedà

57

Segarra

13

Barcelonès

102

Alt Penedés

98

Baix Penedés

13

Baix Llobregat

243

Vallés Oriental

323

Vallés Occidental

225

Anoia

72

Solsonès

3

Conca de Barberà

2

Garraf

4

No Localitzats

17

 

Nota final: A partir d'ara informarem en la fitxa corresponent a cada sagristia de fets importants i significatius que ocorreren en aquesta parroquia durant el fet remença